9.- La contaminació atmosfèrica

Hola¡¡¡¡ Amb aquesta entrada finalitzem totes les meues propostes sobre aquesta unitat. No oblideu que esteu solament en la pestanya de Bitàcora, en les altres pestanyes també teniu molta més informació sobre la unitat. Deixar-me qualsevol pregunta en els comentaris¡¡¡¡¡ Ens veiem en classe¡¡¡¡

La contaminació atmosfèrica es deu a la presència en l'aire de certess substàncies o formes d'energia, denominades contaminants atmosfèrics, que ocasionen danys als éssers vius o als béns materials.

L'origen dels contaminants atmosfèrics pot ser natural o provocada per l'ésser humà.

Contaminació atmosfèrica natural. Es deu a erupcions volcàniques, incendis, tempestats de pols, pol·len, etc.

Contaminació atmosfèrica antròpica. Tenen el seu origen en determinades activitats humanes (transport, calefaccions o indústries) que són una important font de contaminació.

Són molts els contaminants, encara que els més freqüents són el monòxid de carboni, els òxids de sofre, de nitrogen, etc., la majoria d'ells, relacionats amb les emissions de les indústries i el trànsit. També contaminen el soroll, la calor i la radioactivitat.

PROBLEMES AMBIENTALS ORIGINATS PER LA CONTAMINACIÓ ATMOSFERICA

1.- Pluja àcida

Consisteix en la caiguda, juntament amb les precipitacions, de compostos àcids formats en l'atmosfera. Aquests àcids es deuen a determinades activitats humanes —com les indústries i el transport—, que emeten a l'atmosfera òxids gasosos de sofre i de nitrogen, els quals reaccionen amb l'aigua atmosfèrica i formen àcids sulfúric i nítric. Quan cauen, acidifiquen les aigües i el sòl, i danyen la flora i la fauna.

2.- Disminució de la grossària de la capa d'ozó

Es deu a les molècules de clor que alliberen els *clorofluorocarbonos (*CFC) dels aerosols i dels equips de refrigeració, que reaccionen amb l'ozó i el destrueixen, provocant així una disminució de la grossària de la capa d'ozó en algunes zones. Això fa que les nocives radiacions ultraviolades arriben en major mesura a la superfície terrestre, afectant a tots els éssers vius.Imatge presa al desembre de 2009.

3.- Increment de l'efecte d'hivernacle

Durant les hores sense sol, la Terra reflecteix una mica de la calor rebuda. Part d'aquesta calor escapa al buit i una altra part és retornat per l'atmosfera. L'augment dels gasos d'efecte d'hivernacle augmenta la calor retinguda, provocant el calfament global i el canvi climàtic, les conseqüències del qual poden ser imprevisibles: augment del nivell del mar, canvi en el règim de precipitacions amb inundacions i grans sequeres, etc.

4.- Danys dels contaminants atmosfèrics

Els contaminants atmosfèrics causen, en les persones,  irritació ocular, al·lèrgies i trastorns respiratoris (tos, asma i asfíxia) . En les plantes provoquen descoloració, mort i caiguda de les fulles i disminució del rendiment fotosintètic. Així mateix, donen lloc a efectes negatius en el sòl i en les aigües.

El increment atmosfèric dels gasos amb efecte d'hivernacle pot augmentar la temperatura entre 1.5 i 4.5 °C a escala planetària en un segle. Segons els models climàtics aquest increment serà molt major en els pols que en equador.

8.- Temps atmosfèric, clima i climogramaes

Si volem conéixer la situació atmosfèrica d'una zona o regió, podem estudiar les seues condicions en un moment i lloc determinats, o bé, al llarg de molts anys.

El temps atmosfèric o meteorològic és el conjunt de condicions o fenòmens atmosfèrics que es produeixen en un moment i lloc concrets. És estudiat per la Meteorologia.

El clima és el conjunt de fenòmens meteorològics que es presenten típicament en una regió a llarg termini i caracteritzen l'estat mitjà de l'atmosfera en aqueixa zona.

Les variables meteorològiques són aquelles condicions els valors de les quals canvien tant en l'espai com en el temps i determinen el clima a llarg termini, aproximadament uns trenta anys. Les principals són: temperatura, pressió, humitat, vent i precipitacions.

CLIMOGRAMA

Per a tindre una idea intuïtiva i immediata del clima d'un lloc es realitzen els climogrames que són gràfics en els quals representem simultàniament els valors de temperatura mitjana mensual mitjançant una línia i els de precipitacions mensuals mitjanes mitjançant barres verticals per als dotze mesos de l'any.

Les dades que podem obtindre del climograma d'una ciutat són:

•  Temperatures : la mitjana anual i els valors màxims i mínims. Amb ells podem conéixer l'amplitud tèrmica, que és la diferència entre la temperatura del mes més càlid i la del mes més fred.

•  Precipitacions : l'anual total i el patró anual de precipitacions, que és la forma en què la precipitació es distribueix al llarg de l'any. Es considera període sec quan les barres de precipitacions estan per davall de la corba de temperatures, i període humit quan succeeix el contrari.

7.- Els núvols

Com va??? Aquest punt es més fàcil i a mès al final  de l' entrada veureu uns quadres molt complets sobre els núvols (no hi ha que saber-ho tot).

L’aigua que forma part dels rius, llacs, bassals i, sobretot, de la mar s’evapora contínuament, a un ritme que depèn de la seva temperatura i de la humitat relativa de l’aire. També entra vapor d’aigua a l’aire a través de la transpiració de la vegetació. El vapor ingressat a l’aire es va estenent, però és tan transparent com l’aire mateix i no es fa gens visible, encara que se n’acumuli molt.

La manera més habitual de fer pluja és el refredament de l’aire: una certa quantitat de vapor d’aigua, si la temperatura baixa prou, no cap dins l’aire, per tant, s’ha d'eliminar i ho fa per condensació, de manera que torna a l’estat líquid (o al sòlid).

1.-El refredament es pot produir localment o per ascens.

2.-El vapor d’aigua necessita un suport per condensar-se en aigua líquida (o gel). Aquest suport poden ser superfícies sòlides extenses (com en el cas de la rosada o gebrada) o micropartícules (nuclis de condensació: cristalls de sals, pols, etc., sempre presents). Entorn dels nuclis es formen minúscules gotes de núvol, líquides (o sòlides), tan petites que no poden caure.

3.-El que fa visibles els núvols és la seva aigua líquida o sòlida, no el vapor.

4.-Si el procés continua, les minúscules gotes (o cristalls) de núvol s’agrupen i creixen, fins a ser prou grans com per vèncer la resistència de l’aire i caure: això és la pluja (o la neu).

Els núvols tenen diferents formes segons el mecanisme amb què es formen i la composició (predomini d’aigua o de gel).

Classifiquem els núvols

Núvols amb nom i llinatges

6.- El Vent

Hola¡¡¡¡¡ Aquesta entrada té molt a veure amb l'anterior ja que són qüestions que per la meua experiència són difícils d'entendre així que li donarem una altra volta de rosca afegint més informació. No sigueu peresosos i llegir l'entrada anteriors¡¡¡¡

El vent és una massa d'aire que es desplaça a causa de les diferències de pressió atmosfèrica que hi ha entre unes zones i unes altres de la Terra. Abans de començar veure aquest vídeo

Com van veure en l'anterior entrada, a causa de les variacions de temperatura i altitud, en la superfície terrestre existeixen:

- Borrasques o ciclons . Són àrees de baixa pressió , menor que 1013 *mb. Es produeixen perquè les masses d'aire càlid , en ascendir, es refreden; el vapor d'aigua es condensa en núvols i dona lloc a precipitacions. Són zones relacionades amb temps inestable .

- Anticiclons . Són àrees d'alta pressió , amb valors superiors a 1013 *mb. S'originen pel descens de masses d'aire fred que es calfen ; l'aigua condensada s'evapora i els núvols disminueixen i desapareixen. Són zones relacionades amb temps estable .

Les masses d'aire amb diferents temperatures no es mesclen fàcilment, i quan entren en contacte formen els fronts: un front fred consisteix en una massa d'aire fred que empeny a una altra d'aire calent; un front càlid està format per una massa d'aire calent que empeny una massa d'aire més fred.

Com curiositat us deixe aquest enllacen on si premeu en el mapa vereu una divertida representació del vent mundial en temps real:

http://depbiogeoquadrado.blogspot.com/2015/02/divertida-representacio-del-vent.html

5.- La Pressió Atmosferica

Hola¡¡¡¡ Hui estem ja més o menys per la meitat del tema. us està resultant fàcil? Espere que sí, en aquesta entrada us deixe diversos imatges explicatives i un vídeo... Ja sabeu aneu al dia i no us ho deixeu tot per al final¡¡¡¡

La  pressió atmosfèrica és el pes que exerceix l'aire damunt la superfície terrestre. De fet, podríem dir que vivim al fons d'una gran piscina d'aire.  La pressió varia d'uns llocs a altres a causa de diversos factors:

• L'altitud . La major pressió es registra al nivell del mar. En ascendir, disminueix molt, perquè cada vegada hi ha menys massa d'aire sobre la superfície. (Així, a 5 km d'altitud hi ha 500 *mb i a 50 km només 1 *mb.)

• La temperatura . Quan fa calor, l'aire s'expandeix, ocupa major espai, es fa més lleuger, ascendeix i exerceix menys pressió . Si la temperatura baixa , l'aire es contrau, ocupa menys espai, es fa més pesat, descendeix i augmenta la seua pressió.

Per mesurar la pressió atmosfèrica s'usa un baròmetre i les seues unitats de pressió són: Les més freqüents són els mil·libars (mb) i els mil·límetres de mercuri (mm de Hg). En condicions normals i a nivell de la mar, la pressió és: 1.013 mb = 760 mm de Hg = 1 atmosfera.

Així doncs, en funció de la temperatura i altitud de la zona, tindrem:

     - ZONES D'ALTA PRESSIÓ: Si la pressió és més alta: significa que l'aire fred està caient" sobre la superfície: bon temps, sense de ennivolats. Als mapes del temps s'assenyala amb una A (alta o anticicló).

      - ZONES DE BAIXA PRESSIÓ: Si la pressió és més baixa: l'aire calent està pujant, i si és humit, poden formar-se ennivolats, pluja i vent superficial. Als mapes del temps s'assenyala amb una B (baixa o borrasca).

Video de un experiment sobre la pressió atmosferica:

4.- Funció Protectora

L'atmosfera presenta diferents gradients de temperatura en les seues diferents capes. Això és pel fet que absorbeix de manera selectiva les radiacions de diferents longituds d'ona que ens arriben del Sol.

En la ionosfera s'absorbeixen les radiacions d'ona curta i alta energia (raigs X, raigs gamma i part de la  radiació ultraviolada, totes elles molt perjudicials per a la vida); i en la *ozonosfera, gran part de la radiació ultraviolada. Curiositat: En entrar en la troposfera ja s'ha absorbit tota la radiació de l'espectre electromagnètic menor de 290 micres de longitud d'ona i la composició és 9% ultraviolada, 41% visible i 50% infraroja. Les radiacions corresponents a l'espectre visible travessen l'atmosfera i aconsegueixen la superfície terrestre, d'on es dedueix que l'atmosfera és quasi transparent a aquestes radiacions i no experimenta un calfament apreciable en ser travessada per aquestes. No ocorre així amb les radiacions infraroges i les de menor energia, que són absorbides pel CO2 i el vapor d'aigua atmosfèrics i que ocasionen un augment de la temperatura. 

Alguns gasos presents en l'atmosfera (diòxid de carboni, metà, *CFCs, vapor d'aigua, ozó, òxids de nitrogen) permeten el pas de radiació solar d'ona curta (visible i ultraviolada), però retarden l'eixida de la radiació d'ona llarga (infraroja, és a dir, calor) emesa per la superfície terrestre en retindre i retornar part d'aqueixa calor de nou a la superfície. Això es tradueix en un augment de la temperatura que es coneix amb el nom d'efecte d'hivernacle, procés natural (l'efecte d'hivernacle no és una cosa dolenta, sinó el seu augment) que ha fet possible el desenvolupament de la vida en el nostre planeta i que provoca que la temperatura mitjana de la Terra siga 15 °C i que les diferències de temperatura entre el dia i la nit siguen menys acusades. En absència de tals gasos, es calcula que la temperatura mitjana en la superfície terrestre seria d'uns –18 °C (33 °C menys). El que està succeint és un calfament global del planeta per l'augment de la concentració de gasos d'efecte d'hivernacle, principalment CO2, a causa de les activitats humanes. 

3.- Les capes de l'atmosfera

Hola¡¡¡¡ Avui començarem amb una part molt importat d'aquest tema doncs.... evidentment..... eixirà a l'examen¡¡¡¡. Encara no tinc ni idea de com ho ficaré però serà una part molt important de la nota així que.... a estudiar¡¡¡¡¡

En l'atmosfera es poden diferenciar cinc capes en funció de la seua composició en gasos i de la seua temperatura. Es recomana estudiar-les començant per la capa inferior, la troposfera , que és en la qual vivim, i continuar en ordre ascendent.  Per introduir-nos en el tema, millor visualitzar aquest video primer:

CAPES DE L'ATMOSFERA

1 . Troposfera. Arriba fins als 13 km. Conté el 80% dels gasos i quasi tot el vapor d'aigua. En ella cada 100 m més d'altura la temperatura descendeix 0,65 °C arribant a -60 °C als 13 km. Predominen els moviments verticals d'aire, com les denominades corrents de convecció. En ella es produeixen les precipitacions (pluges i nevades).

2 . Estratosfera. Comença als 13 km i arriba fins als 50 km. En ella predominen els moviments horitzontals de l'aire, d'ací el seu nom. Conté la capa d'ozó que absorbeix les radiacions UV. Aquesta reacció desprén energia i això provoca un augment de la temperatura d'uns -60 °C als 13 km fins a quasi els 80 °C als 50 km

3 . Mesosfera. Comença als 50 km i arriba fins als 80 km. És una capa sense ozó ni vapor d'aigua. En ella els meteorits arriben a posar-se incandescents i es produeixen les estreles fugaces. La temperatura descendeix d'uns 80 °C als 50 km fins a uns -80 °C als 80 km.

4 . Termosfera o ionosfera. Comença als 80 km i arriba fins als 500 km. A mesura que s'ascendeix la temperatura passa d'uns -80 °C a més de 1000 °C, d'ací el nom de termosfera . Conté partícules carregades d'electricitat (ions), d'ací el nom de ionosfera. Reflecteix les ones de ràdio i en ella es produeixen les aurores boreals que s'observen des de les zones polars.

5. Exosfera. És la capa més externa de l'atmosfera. Comença a partir dels 500 km d'altura. Presenta poques molècules d'aire i molt separades, per la qual cosa és molt difícil saber on acaba (aproximadament ha d'arribar als 2000 km).

2.- La composició de l' atmosfera actual

Com va? En aquesta sessió a més d'introduir un poc de nova teoria ,com a sòl fer, us deixe també gràfics explicatius i..... no ho oblideu deixar-me els dubtes en els comentaris¡¡¡¡

L'atmosfera terrestre està formada per una mescla de gasos anomenada aire i partícules sòlides en suspensió o aerosols. Els gasos més abundants són:

a) El nitrogen 78,08%, És un gas que a temperatura ambient no reacciona amb altres substàncies pel qual no pot ser aprofitat per les plantes ni els animals. Només alguns pocs microorganismes ho poden captar. Evita que l'oxigen present una concentració excessiva per a la vida i que aquest afavorisca en excés els incendis.

b) L'oxigen 20,95%, es el gas que permet la respiració d'animals i plantes, és a dir és el gas que reacciona amb les molècules procedents dels aliments generant energia vital i CO2. A partir de l'oxigen (O2) es forma l'ozó (O3) que protegeix els organismes de les mutacions cancerígenes que provoquen els raigs ultraviolats. Alguns gasos com els *clorofluorocarbonados (*CFC) utilitzats en aerosols, frigorífics i condicionadors d'aire destrueixen l'ozó, per la qual cosa s'aprima la capa d'ozó. Aquest aprimament es coneix vulgarment amb el nom de: "forat de la capa d'ozó"

c)  Argó 0,93% i altres gasos més escassos, són gasos que no reaccionen amb altres substàncies (són gasos nobles) per la qual cosa no influeixen en la vida dels organismes

d) Diòxid de carboni 0,037%, És el gas que capten les plantes per a produir la matèria orgànica mitjançant la fotosíntesi . També és el gas que desprenen animals i plantes en respirar i el que es produeix en incendis i combustions. Aquest gas permet l'entrada de les radiacions solars però no l'eixida de la calor que desprenen les roques i l'aigua calfada. Aquest fenomen, denominat efecte d'hivernacle, és natural i bo ja que ajuda a mantindre estable la temperatura ambiental del planeta. Lamentablement, l'excessiu augment del CO2 produït per la combustió del petroli i del carbó, a causa d'aquest efecte, està provocant el calfament excessiu del planeta i s'està produint un canvi climàtic